MÉS O MENYS, EUROPA

Cristina Cullell March
Editorial de Periodisme Especialitzat II

El proper 20 de Febrer els ciutadans i ciutadanes espanyols estem cridats a pronunciar-nos sobre la Constitució Europea. L’estat Espanyol serà el primer dels països membres de la Unió en fer la consulta ciutadana sobre el text i com va apuntar l’eurodiputat socialista Raimón Obiols “el referèndum estarà en el punt de mira de la major part d’Europa”.
En les últimes setmanes, a llarg de tot el país, han abundat xerrades,debats,conferències i actes informatius de tot tipus sobre el contingut de la Constitució europea. També, els mitjans de comunicació han estat espais de trobada i intercanvi d’opinions sobre el Tractat Constitucional de la Unió Europea. Davant aquesta important consulta popular, aquests actes es converteixen en imprescindibles per a formar una opinió sòlida,independent i contrastada entre la ciutadania sobre el nou text sistematitzat de la UE. Un text que se’l qualifica de constitució quan en realitat és un tractat entre estats, com el mateix President del Parlament Europeu , el socialista Josep Borrell, reconeixia en una entrevista a un mitjà de comunicació que la paraula Constitució es va imposar donat el seu valor simbòlic i per reforçar la dimensió política del text.
Sigui com sigui mot amb el qual es designi el text, està clar que la classe política espanyola està majoritàriament a favor del text constitucional. I, d’acord a aquesta premissa, no és gens arriscat apuntar que l’opció del SI acabi imposant-se a tot l’estat. Així mateix s’expressava l’eurodiputat ecologista Raúl Romeva en un acte celebrat al municipi de Sant Cugat, i afegia que “l’opció del NO esta tenint molt poc ressò mediàtic. Els mitjans de comunicació ja han decidit pel ciutadà” .
Jordi Puigneró, santcugatenc i portaveu de la plataforma Euro-Convergents pel No, reconeixia que la Unió Europea ha estat feta amb petits avenços i la Constitució Europea és un pas més en aquest procés.”Però tot i ser un pas endavant pel que fa a la unió política entre els diferents membres de la Unió, el projecte polític que instaura és insuficient.” Puigneró va destacar que el text no reconeix l’especificitat de la nació catalana, un matís que no podem acceptar.
Inexplicablement, afirma Arcadi Oliveres president de Justícia i Pau, “les polítiques econòmiques estan meticulosament regulades i plasmades en el text constitucional de manera que s’estableix un blindatge absolut al sistema econòmic neoliberal en el sí de la Unió Europea”.
Actualment Europa està governada per forces de centre-dreta, el Partit Popular Europeu és majoria al Parlament,i una cosa és aprovar la legitimitat democràtica d’aquest fet conjuntural i una altra és acceptar que les polítiques de dretes condicionin i es perpetuïn en una constitució.
Amb tot Carles Gasòliba,membre de la Comissió d’afers Europeus per CiU i ex-eurodiputat, afirma que es important votar si ja que estem davant d’un període històric de consolidar una Europa Unida, és un pas endavant respecte el que tenim fins ara tot i que accepta que encara queda molt per fer.
Després de mig segle de relacions europees,potser ja és hora de no demanar tant quantitat a Europa i demanar més qualitat.
En el procés d’elaboració de la Constitució Europea no hi hagut un autèntic procés constituent, no hi han participat totes les forces polítiques i inexplicablement es dóna rang constitucional a la política econòmica de mercat liberal mentre que les polítiques socials amb prou feines les contempla el text.
En resum, aquells qui pensem que aquesta extraordinària unió del Vell Continent no respon a una lògica mercantilista i que la dignitat i la qualitat dels ciutadans europeus han de quedar garantits no podem donar un vist-i-plau a aquest text. Una societat progressista,del benestar, com la nostra, no pot acceptar constituïr-se en una constitució que la desnaturalitza.

Cristina Cullell i March