ARMEM-NOS CONTRA EL DESARMAMENT

Cristina Cullell March
Anàlisis Periodisme Especialitzat II

Avui en dia hi ha més de 40 conflictes armats al món, uns conflictes que causen milers de morts a l’any i que obliguen més de 35 milions de persones desplaçar-se. Molts països viuen des de fa anys assolats per la destrucció, la violència i la violació sistemàtica i impune dels drets humans. La República Democràtica del Congo, Sudan, Burundi, Txetxènia, Indonèsia o Colòmbia són només una petita part de la llarga llista de països que pateixen conflictes armats i que tenen poc ressò mediàtic.
Mantenir la pau i la seguritat al món és , tal i com estableix la Carta Fundacional de Nacions Unides un dels principals objectius de la organització internacional sorgida després de la II Guerra Mundial.

Des de fa temps la comunitat internacional és molt conscient que el comerç d’ armes petites i lleugeres es un factor desestabilitzador que genera conflictes violents a diferents zones del planeta. El tràfic d’armes té uns efectes devastadors: fa possible que l’armament arribi a mans de governs repressius, minva les capacitats de desenvolupament dels països compradors -la inversió en sanitat i educació es redueix- i fomenta la solució armada de conflictes.

Per aquest motiu, el desarmament i un control del tràfic d’armes estan considerades polítiques prioritàries de Nacions Unides. A finals dels anys 70 l’Assamblea General de la ONU va crear una Comissió de Desarmament, un òrgan que lidera el Programa de Acció de les Nacions Unides sobre el Tràfic Il•lícit d’armes petites i lleugeres. Aquest Programa d’acció per prevenir, combatre i eliminar el tràfic d’armes es va acordar a la Conferència de Nacions Unides sobre el tràfic il•lícit d’armes celebrada el juliol del 2001 a Nova York. La conferència tenia l’objectiu de generar entre la comunitat internacional la voluntat política d’evitar i combatre la fabricació il•lícita d’armes petites i lleugeres. En aquesta trobada internacional es van adoptar mesures d’àmbit nacional, regional i mundial.
A nivell regional, els estats membres de la Unió Europea ja havien posat sobre la taula aquesta preocupació i l’any 1998 van promulgar el Codi de Conducta sobre el comerç d’armes a la UE. Aquest Codi insta als estats membres a desenvolupar lleis nacionals que regulin les condicions que han de reunir els intermediaris d’armes. El Codi de la UE també preveu una transparència informativa per establir un control efectiu de les vendes d’armament.
Davant aquest panorama internacional sorprèn que ,un any més, les ONG Intermón Oxfam i Amnistia Internacional denunciïn la reincident vulneració del Codi de Conducta de la UE per part de l’estat espanyol. Segons aquestes associacions, les exportacions espanyoles d’armament durant l’any 2003 manquen de transparència i control. A més, asseguren quatre de cada deu països als quals Espanya va exportar armes l’any 2003 no complien els requisits que estipula el Codi de Conducta de la Unió Europea.
Anna Villarreal membre d’Intermón Oxfam Sant Cugat critica que “Espanya encara no disposi de cap regulació nacional de manera que, actualment, els intermediaris d’armes no han de passar per cap filtre previ d’investigació ni estan obligats a informar sobre les seves operacions. La inexistència d’un registre contrasta amb altres productes. Un exportador de taronges valencianes, per exemple, sí està obligat a estar registrat.”
Encara que en els darrers anys s’han produït alguns avenços formals en la informació governamental sobre el comerç d’armes, en línies generals les transferències espanyoles d’armes continuen envoltades de secretisme.

Per combatre aquesta situació les dues ONG han elaborat un informe ,dirigit al govern, on es recomana una sèrie de bones pràctiques que facin possible la transparència sobre el comerç d’armes i el seu control per part de la societat civil, molt especialment del Parlament.

Informar a la ciutadania sobre els perills del tràfic d’armament és una prioritat per Intermón Oxfam i Amnistia Internacional. Per aquest motiu les dues associacions han endegat una campanya Armes sota control amb l’objectiu de conscienciar a la ciutadania espanyola sobre la importància de controlar aquest comerç “És molt important que la gent s’assabenti de la necessitat que el nostre país respecti els codis de comerç d’armes ja que el comerç il•lícit només fa que alimentar els conflictes armats en fer arribar les armes a certs governs o a zones inestables” Arantxa Soto advocada i membre d’Amnistia Internacional.
La campanya Armes sota control persegueix també l’adhesió de l’estat espanyol al projecte de Tractat sobre Comerç d'Armes que te l’objectiu de proporcionar un conjunt de normes comunes per al control de les transferències d'armes, d’acord a responsabilitats que ja han adquirit els Estats en virtut del dret internacional. Aquest tractat materialitzaria un compromís de foment de la pau i la seguretat internacional i seria un avenç substancial en la transparència i el control de les transaccions d’armament.
El passat dia 9 de juliol i coincidint amb el Dia Internacional per a la Destrucció d’Armes, el president del govern espanyol José Luís Rodríguez Zapatero va anunciar el seu suport a la creació d’un Tractat Internacional pel control del comerç de les armes. D'aquesta manera, Espanya es convertiria en el primer país europeu, amb rellevància en el comerç armamentístic, que recolzaria el tractat després de Brasil.