Blogia
MÁS QUE PALABRAS

Cumbre Mundial de la Sociedad de la Información

L’accés i el contingut de la informació

L’accés i el contingut de  la informació POR CRISTINA CULLELL
P.1

La I Cimera Mundial de la Societat de la Informació, que es va cel.lebrar a Ginebra els dies 11 i 12 de Desembre, Va ser una cita internacional doblement rellevant ja que pretenia assolir dos grans objectius; d’una banda establir un pla d’acció per fer possible l’accés a les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) a tots els habitants del planeta, iniciar un procés d’alfabetització tecnològica per tal d’ampliar al màxim els membres “de facto” de la Societat de la Informació. El segon objectiu, estretament relacionat amb el primer, consistia en definir l’organització i el contingut de la informació a la xarxa.
Com és habitual en les cimeres internacionals, tot va quedar en meres declaracions programàtiques i la CMSI va acabar amb l’aplaçament de la creació d’un Fons de Solidaritat Digital que facilités l’accés a les TIC als països del Tercer Món. Això vol dir que la possibilitat de donar accés a la xarxa a tots aquelles persones sense recursos,és a dir, incorporar els països en vies de desenvolupament a la Societat de la Informació ha quedat aplaçat, de moment, fins la segona part de la
CSI l’any 2005 a Túnez.

Actualment, ningú dubta de la bretxa digital i que consisteix en les creixents diferències que apareixen entre els països desenvolupats i sub-desenvolupats. Aquestes diferències no desapareixeran per elles mateixes sinó que és necessària una intervenció i uns compromisos concrets. En aquest sentit es va manifestar el Secretari General de les Nacions Unides al afirmar “la pròpia tecnologia no acabarà amb les diferències”. Dotar d’infraestructures tecnològiques a aquests països els permetria formar part de la Societat de la Informació i , a la vegada, faria que avancessin a nivell social, educatiu, cultural,econòmic... A més, tots aquestes canvis repercutirien en el pla polític ja que, segurament, aquest avenç posaria fi als règims dictatorials i donaria lloc a noves societats democràtiques.

Aquests plans econòmics que permetin a qualsevol ciutadà a tenir accés lliure a la informació, és a dir, a ser un membre més de la Societat de la Informació, haurien de ser gratuïts (solidari que no espera res a canvi) i desinteressats. Per aquest motiu, hauríem de fugir de inversions privades o governamentals dependents d’interessos concrets i apostar per a salvaguarda dels interessos generals. El Fons de Solidaritat Digital no hauria de ser una espècie de Pla Marshall Tecnològic que accentués encara més les dependències. Crear un Fons de Solidaritat Digital independent a qualsevol interès estatal amb l’ única missió d’establir un equilibri tecnològic mundial i reduir les enormes diferències d’accés de la informació que hi ha avui en dia. Algunes propostes apuntaven que el Fons Solidari depenent de Nacions Unides es financés mitjançant les aportacions del Estats o bé mitjançant impostos indirectes de la compra de productes tecnològics. Tot plegat, bones idees a discutir el 2006.
El segon punt a destacar de la CMSI feia referència a la gestió de la informació de la xarxa, és a dir, a quin tipus d’informació volem en una Societat de la Informació formada pel major nombre de persones possible. La gestió internacional d’Internet de forma multilateral, transparent i democràtica on hi participin els governs, els sector privat, les organitzacions internacionals i la societat civil va ser objecte de debat. El fet que cap organisme ni entitat pugui censurar limitar o impedir determinats continguts de la xarxa, en definitiva, garantir la lliure circulació d’informació és bàsic en una societat que s’autoproclama Societat de la Informació.

Actualment,l'ICAN és l’organisme que controla directament tots els dominis de la xarxa i respon a uns interessos concrets poc representatius als de la resta de ciutadans. . Durant la cimera, EEUU i Europa defensaven que la gestió continués en mans de l’ICANN organització sorgida degut al traspàs de funcions per part de Departament de Comerç nord-americà.
Construir una xarxa democràtica els continguts de la qual no pugin ser controlats ni restringits per cap organisme privat es garanteix sota la tutela de la ONU màxim representant dels interessos de la Comunitat Internacional. En aquest mateix sentit es va pronunciar Tim Berners-Lee, inventor del World Wide Web, en afirmar que “per assegurar la democratització de la informació a internet, l’ICANN hauria d’estar lligat a un ONU”.

Sembla que cap dels reptes principals de la Cimera s’han arribat a concretar. Malgrat tot, hauríem de tenir clar que una cosa és l’accés a la Societat de la Informació i una altra, estretament relacionada però diferent, és el contingut d’aquest element que constitueix la Societat de la Informació. Constatar les diferencies pot ser decisiu per proposar alternatives concretes.
Sigui com sigui, la I Cimera sobre la Societat de la Informació convocada per les Nacions Unides va posar de manifest ,una vegada més, la incapacitat d’enfrontar-se a les dues grans potències : EEUU i Europa.

LA CUMBRE EVITA TRES TEMAS CLAVES

LA CUMBRE EVITA TRES TEMAS CLAVES POR LÍDIA MUÑOZ
P.1

Todos los medios de comunicación en mayor o menor medida se han hecho eco de uno de los acontecimientos más significativos que cerraron el 2003: la celebración de la primera fase de La Cumbre Mundial de la Sociedad de la Información (CMSI).

Las opiniones publicadas “a posteriori” sobre su alcance y resultados son dispares. Las más optimistas postulan que su simple celebración, debe considerarse en sí misma como un éxito. Y las más comprometidas con la consecución de la igualdad y la justicia social, han alertado sobre los problemas que pueden desencadenarse a escala mundial al haber dejado en el tintero el tratamiento de temas tan importantes como el de brecha digital, el gobierno de Internet o la creación de un fondo de Solidaridad Digital.

La evaluación es discutible pero el resultado es sólo uno. Los gobiernos que participaron en la cumbre adoptaron unánimemente, el 12 de diciembre, la Declaración y el Plan de Acción de la CSMI, que sientan las bases para alcanzar “una sociedad de la información orientada hacia las personas, donde puedan crear, compartir y tener acceso a la información y al conocimiento”. La Declaración contiene 11 principios clave y el Plan de Acción 147 propuestas. Sin embargo, las acciones concretas sobre el gobierno de internet y la creación de un Fondo de Solidaridad digital, dos asuntos ya controvertidos durante la etapa de preparación del evento, se han visto postergados hasta la celebración de la segunda fase de la Cumbre, que se desarrollará durante los días 16 a 18 de noviembre de 2005, en Túnez.

El S.XIX trajo consigo la era de la Sociedad Industrial, revolución que llevó a los países que pudieron “subirse a este carro” destino al Primer Mundo. Ello causó una brecha enorme que acabó separando dos universos diferentes; el de la pobreza y el de la riqueza. Se fraguó lo que ahora conocemos como el primero, el segundo y el tercer mundo. Mientras unos evolucionaban otros eran exprimidos y condenados al empobrecimiento progresivo al no poder mantener el ritmo económico y evolutivo que marcaban los primeros. Ahora, en la era de la información, Internet y las Tecnologías de Información y Comunicación (TIC) se han presentado como la revolución actual.

En el S.XXI nadie parece discutir que la introducción de Internet de forma cotidiana ha proporcionado una transformación abismal en la vida de las personas. Nos encontramos sin duda, tal como expresa el
documento de presentación de la CMSI “en medio de una gran revolución, tal vez la mayor que la humanidad haya experimentado”.

Ignacio Ramonet, director de la versión española del diario Le Monde-Diplomatique afirmaba en su artículo El nuevo orden de internet que: “Ya nada es como antes. El aceleramiento y la fiabilidad de las redes han modificado la manera de comunicarse, de estudiar, de comprar, de informarse, de distraerse, de organizarse, de cultivarse y de trabajar de una importante proporción de los habitantes del planeta”

Así, si tenemos en cuenta que Internet es el “Gran Banco” de información y que la información es poder, el acceso homólogo de todos los ciudadanos del globo a esta información podría lograr la corrección de la disparidad y la consecución de una sociedad más equitativa. Internet podría traer consigo la igualdad para todos, pero la distancia entre la dimensión ideal y la real, se ha puesto de manifiesto estos últimos días en la CMSI.
La sociedad civil y las ONGs, que tantos esfuerzos habían sumado para la consecución de una sociedad de la información más justa, han visto como la primera fase de la Cumbre se ha convertido en la expresión de frustración del que en su inicio era el objetivo principal: la corrección de la disparidad existente en el acceso y uso de las TIC.

¿Cómo queremos solucionar esa desigualdad entre ricos y pobres si no ponemos fin a ese abismo que se abre entre los países bien provistos de tecnologías de la información y los desprovistos de ellas***?, ***(léanse las cifras recogidas en el artículo de Ignacio Ramonet y en el artículo
Info-ricos e Info-pobles: la brecha digital).

¿Cómo queremos romper con la “brecha digital” si los países ricos se niegan a comprometerse financieramente con la evolución tecnológica de los más pobres, arguyendo que la ayuda actual es suficiente?

¿Cómo quiere los dirigentes de la CMSI, que no escuchemos a Nilo Cayuqueo, , jefe mapuche argentino, cuando afirma que tal “como está diseñado el mundo de la información, se pretende que los indígenas ingresen en él como simples consumidores y no como actores”, si las acciones del máximo órgano rector agudizan esta praxis?

Todas estas cuestiones volverán a abordarse en la segunda fase de la Cumbre, esperemos que con mayor acierto que el obtenido hasta el momento. La ruptura de la “brecha digital”, la creación de un Fondo de Solidaridad y la buena gestión del gobierno de Internet, es decir aquel que escuche las voces de todos “grandes o pequeños”, sin duda harán más habitable este mundo fracturado y desigual.

ENLACES RELACIONADOS:

Cumbre mundial sobre la sociedad de la información
Espacio de Consulta para la Sociedad Civil
CMSI Ginebra 2003

DEMÁS DOCUMENTOS DE SOPORTE:

Dossier de fotocopias con los artículos de enredando y el resumen mensual ofrecido en la misma página.

Una cumbre para la Sociedad de la Información. Karma Peiró.

La interculturalidad y la cumbre Mundial sobre la Sociedad de la Información. Maria del Carmen Moreno Vélez.

Cumbre Mundial sobre la Sociedad de la Información. Jordi Flamarich

Enredando