QUÈ DIUEN ELS FÒRUMS SOBRE JOSE COUSO
PER BUCANEROS
P.4
El 8 dabril de 2003 el càmara espanyol de Tele 5, Jose Couso, va morir causa dels dispars dun tanc nord-americà a lhotel Palestina de Bagdad. Aquests fets van commoure a la societat espanyola, que shavia manifestat obertatment en contra la Guerra, i veia com un cámara duna de les televisions més independents del país moria a causa dun atac directe de lexèrcit dels Estats Units.
Amb la mort de Couso, la societat espanyola es va quedar una mica més cega de la realitat duna guerra. Un testimoni menys de la crueltat duna guerra que van iniciar uns pocs estats de forma il.legítima , sense el suport majoritari de la ciutadania. Uns ulls menys que transmetin la realitat dun conflicte de sofriment i dolor. Mostserrat Domínguez, companya del càmara mort de Tele 5, ho expresava així En una guerra larma més justificada, la bomba més intel.ligenti el mísil més eficaç és la paraula, la imatge i el testimoni daquelles persones que són al lloc dels fets i resulten incómodes
Aquells fets va ser doblement greus ja que, duna banda, es va atacar a lHotel Palestina un hotel ocupat únicament per periodistes i duna altra és va justificar latac com a resposta a un altre prèvi que segons els testimonis dels fets no va existir mai. La presència de periodistes a lhotel Palesina era una informació que shavia fet arribar en diferents ocasions al govern nord-americà, amb la situació exacta de les coordenades del lloc.
Malgrat tot, aquestes dades no van arribar a la resta de soldats del camp de batalla. Com informava The Guardian el capità del tank que va disparar a lhotel Palestina desconeixia que fós seu de la premsa internacional
En aquest sentit, Reportres Sense Froneteres ha realitzat un Informe Hotel Palestine Committee to Protect Journalists. Aquest va enviar una carta al Secretari de Defensa dels EEUU, Donald Rumsfeld, exigint explicacions per latac perpetrat tan a lhotel Palestina com a la seu a Bagdad de la televisió Al-Jazeera, instant-lo a una ràpida investigació dels fets. La carta, molt crítica amb el Departament de Defensa, recorda a Rumsfeld que els periodistes tenen lestatus jurídic de civils i per tant estan sota la protecció del Dret Humanitari Internacional, que té en la Convenció de Ginebra la seva norma suprema. Aquesta estableix que els periodistes no poden ser objectiu de les tropes; a més aquestes tenen lobligació de vetllar, en la mesura del possible, per la seva seguretat i evitar danys innecessaris. Des del Departament de Defensa es respón a la carta al.legant que es desconeixia la situació exacta daquells periodistes que no eren embedded, aquells qui no anaven nit i dia enganxats a les tropes.
Davant les nombroses denúncies dels fets, la justificació de lexèrcit dels EEUUU per haver diparat a lhotel Palestina radicava en la defensa própia ja que, segons van afirmar, hi havia franco-tiradors en una de les habitacions de lhotel. Així ho afirmava a la BBC uns oficials nord-americans "El tanc va rebre dispars des de lhotel Palestina i va respondre a latac, General Buford Blount, comandant de la U.S. 3rd Infantry Division in Baghdad.
Per la seva banda, el grup de periodistes FAIR (Fairness & Accuracy in Reporting), fundat el 1986 per salvaguardar la imparcialitat i la cesura als mitjans de comunicació, destacava en un artícle que periodistes testimois dels fets, com David Chater de Sky TV, van desmentir les declaracions del Pentágon en què latac es justificava per defensa pròpia ja que shavien realitzat dispars contra el tanc des de lhotel Palestina. A més la Televisió Francesa va enregistrar uns minuts i al video no saprecia cap tipus dofensiva al tanc. El conegut articulista del diari britànic The Independent Robert Fisk, va assegurar en un dels seus articles que no havia sentit cap tret que provingués de lhotel i també va assegurar que no hi havia franco.tiradors a ledifici. A la vegada el periodista es pregunta sobre si els reporters han dapendre alguna cosa dun missatge així, i si hi ha alguna causa perquè lexèrcit nord-americà odiï a la premsa i vulgui fer fora als periodistes de Bagdad.
Des de Reporters Sense Fronteres es treballa per garantir la llibertat de premsa i dinformació, durant la Guerra de lIrak ,i en la resta de conflictes armats , aquestes han estat, decaradament, les principals víctimes. Els responsables daquesta manca de llibertats són difícilment identificables ja que responen a la mateixa estructura confusa i interessada de les guerres.
Malgrat tot, quan les víctimes són persones sempre hi ha un responsable directe o indirecte de la seva mort. En el cas de la mor del càmara José Couso no hi ha dubte que els responsables són el sargent Gibson, lautor material del dispar que va causa la mort als dos periodistes, el capità Philph Wolford, qui va ordenar latac, i el Tinent Coronel Philph de Camp, qui va autoritzar-lo. La querella presentada a lAudiència Nacional identifica clarament els responsables de les morts. Si des de RSF no es comparteixen lacceptació dunes responsabilitats concretes és, del tot legítim, que sels convidi a retiras-se de la querella.
P.4
El 8 dabril de 2003 el càmara espanyol de Tele 5, Jose Couso, va morir causa dels dispars dun tanc nord-americà a lhotel Palestina de Bagdad. Aquests fets van commoure a la societat espanyola, que shavia manifestat obertatment en contra la Guerra, i veia com un cámara duna de les televisions més independents del país moria a causa dun atac directe de lexèrcit dels Estats Units.
Amb la mort de Couso, la societat espanyola es va quedar una mica més cega de la realitat duna guerra. Un testimoni menys de la crueltat duna guerra que van iniciar uns pocs estats de forma il.legítima , sense el suport majoritari de la ciutadania. Uns ulls menys que transmetin la realitat dun conflicte de sofriment i dolor. Mostserrat Domínguez, companya del càmara mort de Tele 5, ho expresava així En una guerra larma més justificada, la bomba més intel.ligenti el mísil més eficaç és la paraula, la imatge i el testimoni daquelles persones que són al lloc dels fets i resulten incómodes
Aquells fets va ser doblement greus ja que, duna banda, es va atacar a lHotel Palestina un hotel ocupat únicament per periodistes i duna altra és va justificar latac com a resposta a un altre prèvi que segons els testimonis dels fets no va existir mai. La presència de periodistes a lhotel Palesina era una informació que shavia fet arribar en diferents ocasions al govern nord-americà, amb la situació exacta de les coordenades del lloc.
Malgrat tot, aquestes dades no van arribar a la resta de soldats del camp de batalla. Com informava The Guardian el capità del tank que va disparar a lhotel Palestina desconeixia que fós seu de la premsa internacional
En aquest sentit, Reportres Sense Froneteres ha realitzat un Informe Hotel Palestine Committee to Protect Journalists. Aquest va enviar una carta al Secretari de Defensa dels EEUU, Donald Rumsfeld, exigint explicacions per latac perpetrat tan a lhotel Palestina com a la seu a Bagdad de la televisió Al-Jazeera, instant-lo a una ràpida investigació dels fets. La carta, molt crítica amb el Departament de Defensa, recorda a Rumsfeld que els periodistes tenen lestatus jurídic de civils i per tant estan sota la protecció del Dret Humanitari Internacional, que té en la Convenció de Ginebra la seva norma suprema. Aquesta estableix que els periodistes no poden ser objectiu de les tropes; a més aquestes tenen lobligació de vetllar, en la mesura del possible, per la seva seguretat i evitar danys innecessaris. Des del Departament de Defensa es respón a la carta al.legant que es desconeixia la situació exacta daquells periodistes que no eren embedded, aquells qui no anaven nit i dia enganxats a les tropes.
Davant les nombroses denúncies dels fets, la justificació de lexèrcit dels EEUUU per haver diparat a lhotel Palestina radicava en la defensa própia ja que, segons van afirmar, hi havia franco-tiradors en una de les habitacions de lhotel. Així ho afirmava a la BBC uns oficials nord-americans "El tanc va rebre dispars des de lhotel Palestina i va respondre a latac, General Buford Blount, comandant de la U.S. 3rd Infantry Division in Baghdad.
Per la seva banda, el grup de periodistes FAIR (Fairness & Accuracy in Reporting), fundat el 1986 per salvaguardar la imparcialitat i la cesura als mitjans de comunicació, destacava en un artícle que periodistes testimois dels fets, com David Chater de Sky TV, van desmentir les declaracions del Pentágon en què latac es justificava per defensa pròpia ja que shavien realitzat dispars contra el tanc des de lhotel Palestina. A més la Televisió Francesa va enregistrar uns minuts i al video no saprecia cap tipus dofensiva al tanc. El conegut articulista del diari britànic The Independent Robert Fisk, va assegurar en un dels seus articles que no havia sentit cap tret que provingués de lhotel i també va assegurar que no hi havia franco.tiradors a ledifici. A la vegada el periodista es pregunta sobre si els reporters han dapendre alguna cosa dun missatge així, i si hi ha alguna causa perquè lexèrcit nord-americà odiï a la premsa i vulgui fer fora als periodistes de Bagdad.
Des de Reporters Sense Fronteres es treballa per garantir la llibertat de premsa i dinformació, durant la Guerra de lIrak ,i en la resta de conflictes armats , aquestes han estat, decaradament, les principals víctimes. Els responsables daquesta manca de llibertats són difícilment identificables ja que responen a la mateixa estructura confusa i interessada de les guerres.
Malgrat tot, quan les víctimes són persones sempre hi ha un responsable directe o indirecte de la seva mort. En el cas de la mor del càmara José Couso no hi ha dubte que els responsables són el sargent Gibson, lautor material del dispar que va causa la mort als dos periodistes, el capità Philph Wolford, qui va ordenar latac, i el Tinent Coronel Philph de Camp, qui va autoritzar-lo. La querella presentada a lAudiència Nacional identifica clarament els responsables de les morts. Si des de RSF no es comparteixen lacceptació dunes responsabilitats concretes és, del tot legítim, que sels convidi a retiras-se de la querella.
0 comentarios