ART DIGITAL

PER CRISTINA CULLELL
P.7

“L’artista és aquell que es pregunta sobre la sempre problemàtica relació entre l’home i el Món i utilitza tot el que té al seu abast per resoldre el conflicte.”

Roc Parés artista digital

No hi ha cap dubte que l’actual realitat-món multimediàtica en la qual vivim fa que la relació entre el JO i el NO-JO sigui més complexa i polèmica. Al començament del segle XXI, la realitat que ens envolta ha canviat espectacularment, tant que, segons el rector de la UOC, Gabriel Ferraté, ens trobem davant d’un "nou Renaixement, una nova era de creativitat i progrés". Amb tot, les possibilitats de creació artística s’han ampliat molt gràcies a l’avenç de la tecnologia digital. El camp per experimentar i per innovar és extraordinàriament ampli i obert; no obstant això, sembla que tots esperem que aquestes noves possibilitats d’expressió artística madurin i assoleixin un llenguatge i una forma que puguem compartir la majoria. En definitiva, i amb paraules de l’artista Roc Parés “que tots poguem ser competents en el màxim de formes de saber possibles” i, no hi ha dubte que l’art és una forma més de coneixement.
Fa un parell d’anys , la Universitat Oberta de Catalunya va celebrar uns debats sobre

Cultura XXI: Nova economia? Nova societat?, amb l’objectiu de reflexionar sobre l'entorn dels nous conceptes i formats culturals en la societat del coneixement. Un altre propòsit s’havia fixat en aquetes sessions era estudiar l'impacte mutu de les tecnologies de la informació i comunicació sobre la cultura.
Les TIC han donat lloc a l’aparició d’una nova forma d’art: l’art digital. Com va manifestar el professor de la UOC, Sergi Jordà en una sessió-debat d’aquestes jornades de Cultura XXI “Aquesta nova forma creativa a Internet ofereix la possibilitat que les coses creixin i evolucionin de manera completament independent, de manera que ningú no pot pretendre ser amo de les obres que fa perquè aquestes obres adquireixen vida pròpia i se’n perd completament el control. Però tot i les facilitats que ofereix el mitjà digital en el món de la creació, és imprescindible que l’artista domini les tècniques que hi ha al darrere per tal de crear obres innovadores, variades i de qualitat.”
Per primera vegada en la història de l’art, els espectadors formen part de l’acte creatiu, participen en la creació de l’obra. La creació artística és un procés inacabat i infinit, l’artista del segle XXI inicia un procés de creació que no se sap on acaba. No es important qui fa l’obra sinó qui la rep, es produeix una relació directa entre espectador i obra d’art. La teòrica i especialista en media art ,Clàudia Gianetti, va ser clara sobre aquesta nova situació en afirmar que “Les tecnologies digitals han canviat i continuen canviant la praxi artística, sobretot la relació artista-espectador-obra, una relació que en l’art electrònic es dóna a partir d’un recurs molt específic, propi dels mitjans digitals: la interactivitat. Aquesta és un element central en l’art digital, que ofereix a l’espectador la possibilitat d’intervenir activament en la producció de l’obra. Estaríem parlant, doncs, d’obres en les quals predomina la noció de procés.”
Des de sempre, l’obra d’art ha estat filla del seu temps i, a la vegada, ha transcendit en el temps. És un punt de partida en l’aproximació al coneixement sensible de l’home i de la seva història. Ara més que mai, és activitat abundosa, plural, diversa i en procés constant d’evolució.
El canvi indiscutiblement més important en els darrers anys ha estat la invenció d’Internet que ha revolucionat dos conceptes fonamentals en l’organització de la vida i el coneixement humà com són l’espai i el temps.

L’any 2003 el cicle interferències de Terrassa ja mostrava el mapa d’un territori nou en expansió i discussió. Els diversos elements que l’integren, mecanismes i possibilitats d’interacció, un ambient social i creatiu, divers i complex que evoluciona. Un nou context de creació transversal on la presència fonamental de la imatge, amb les seves múltiples lectures, la reformulació de la idea de cultura visual, l’atenció preferent als recents recursos tecnològics i la creixent socialització (participació) de les produccions constitueixen alguns dels principals eixos de pensament en l’escena artística contemporània.

Ben aviat, concretament dels dies u i tres d’abril, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona acull
The Influencers , un festival sobre les formes innovadores de experimentació entre l’art i la comunicació en l’esfera pública mediàtica. Des de principis dels 90, la difusió i l’explotació de les eines bàsiques de la comunicació digital ha fet possible una creativitat inèdita en els processos d’innovació estètica y social. En aquest festival es podrà apreciar la decisió estratègica i conscient de sumar coneixements i recursos procedents d‘àmbits diferents; tot això és actualment possible gràcies a la enorme flexibilitat de les tecnologies digitals. Al llarg del festival, es posarà èmfasi en el verdader canvi d’ Internet, el "peer-to-peer" i, en general, a la invasió del món digital en la vida quotidiana que ha creat un nou tipus d’esfera pública i una nova voluntat ciutadana de voler actuar en i des d’ela.

El col•lectiu d-i-n-a organitza aquest festival, aquest es conegut per aplicar els poder transformador de la creativitat en els fluxos d’informació. D’entre els diferents espais ideats per aquest col•lectiu hi ha la metagallery una via d’accés al treball dels artistes, col•lectius o individus que desenvolupen la seva creativitat. Aquesta “metagallery” es possible gracies a les “net cultures” segons les quals la creativitat que hi ha dins de cada un de nosaltres es pot plasmar en la xarxa gracies a les TIC.
Les noves tecnologies formen part indiscutible i inseparable de la societat del segle XXI; per la part que els toca, els artistes d’aquesta nova societat creen i reflexiones en i des d’elles. La gran novetat que introdueix l’art digital és que, amb les TIC l’acte creatiu no es reserva exclusivament a l’artista (creador suprem) sinó que l’espectador pot participar en el procés obert de creació artística, és a dir, l’espectador pot intervenir en l’acte creatiu que l’artista ha iniciat, té l’oportunitat de desenvolupar el petit esperit creador que hi ha a cada un de nosaltres. La pregunta és: deixarem passar aquesta oportunitat?